el Cartipàs #2

Des de fa més de 40 anys la UNESCO ve celebrant el Dia Internacional de l’Alfabetització, amb la voluntat de recordar, cada 8 de setembre, que l’alfabetització és un dret humà i és la base de tot aprenentatge.

L’alfabetització és alhora un dret humà, un instrument d’autonomia personal i un mitjà d’assolir el desenvolupament individual i social. Les oportunitats educatives depenen de l’alfabetització. A més, l’alfabetització és essencial per a eradicar la pobresa, reduir la mortalitat infantil, frenar el creixement demogràfic, assolir la igualtat de gènere i garantir el desenvolupament sostenible, la pau i la democràcia.

Una educació bàsica de qualitat dota els alumnes de competències en lectura, escriptura i càlcul que els acompanyen durant tota la vida i propicien l’aprenentatge continu. Les persones alfabetitzades tenen més capacitat per accedir a les oportunitats de l’educació permanent i les societats alfabetitzades estan millor equipades per afrontar les urgències del desenvolupament.

L’ús de l’alfabetització per intercanviar coneixements evoluciona constantment, a mesura que progressa la tecnologia. Des de la Internet fins l’enviament de missatges de text pels telèfons mòbils, la disponibilitat creixent de mitjans de comunicació propicia l’augment de la participació social i política. Una comunitat alfabetitzada és un col • lectiu dinàmic, en el qual s’intercanvien idees i es susciten debats. En canvi, l’analfabetisme és un obstacle en la consecució d’una qualitat de vida superior i fins i tot pot ser el brou de cultiu de l’exclusió i la violència.
(text traduït i adaptat de Unesco)

Avui en dia l’alfabetització és múltiple i complexa. “Alfabetitzar és formar una persona en els codis (llenguatges, objectes, artefactes) i significats de la cultura. És atorgar a les persones la capacitat de codificar i decodificar amb sentit les formes mediadores de la informació i el coneixement” (Enric Serra: Multialfabetitsmes i acolliment lingüistic)

L’alfabetització no podem constrènyer-la a l’aprenentatge de les habilitats de lectura i l’escriptura, ni pensar que és un problema de “fora”, exclusiu dels països en vies de desenvolupament. Són moltes les persones adultes de casa nostra que tenen necessitats educatives bàsiques.
Segons dades recollides pel Servei d’Ordenació Curricular de l’Educació d’Adults del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (abril, 2012), durant el curs 2010-2011 els programes de Formació Instrumental van aixoplugar a 11.011 persones, els Ensenyaments Inicials de Llengua catalana 10.384 persones i 5.991 els cursos de Informàtica Inicial.

En la presentació pública que recentment s’ha fet de l’estudi L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011, de la Fundació Bofill, es diu que només un 3,5% de persones sense estudis o amb estudis primaris participen en la formació al llarg de la vida, i d’aquest només un 0,2% en programes reglats.

Tot i ser aquestes unes dades soltes, si que són unes breus pinzellades de com l’educació bàsica per a tothom no és una realitat plena a casa nostra. Nouvinguts, dones, joves amb abandonament escolar prematur, persones grans… són alguns dels col·lectius amb més necessitats educatives bàsiques i que no són ateses pel sistema educatiu ordinari.

Cartell Dia Internacional de l’Alfabetització 2012